Qui no ha experimentat mai el clàssic rubor facial que apareix ràpidament a la cara i al coll? El cor s’accelera i una intensa sensació de calor envaeix la nostra cara i arriba fins a les orelles. Aquestes reaccions del nostre sistema nerviós tenen lloc quan ens convertim en el centre datenció.
Però, què és la vergonya?
La vergonya és una emoció que tots experimentem com a éssers humans. Sorgeix com una resposta del nostre organisme per adaptar-nos a l’entorn que ens envolta. És un mecanisme poderós i evolutiu. Quan sentim vergonya, actua com un senyal que ens indica el que és correcte i acceptable dins d’un grup social, permetent-nos assumir aquestes regles com a pròpies. En interioritzar les normes del grup a què pertanyem, ens convertim en membres plens.
Quan la vergonya és una cosa negativa?
Moltes vegades pot ser una cosa que sentim de manera puntual i que no té conseqüències negatives, sinó que ens ajuda a ser conscients de les nostres limitacions, ens manté equilibrats i promou una actitud humil. En altres ocasions, pot convertir-se en una cosa patològica i pot causar molt de patiment fins al punt de destruir tot el nostre equilibri i benestar personal. La persona amb una vergonya patològica experimenta un gran buit personal, aïllament social, frustració, por, ràbia i gran autocrítica que limita la seva vida diària fins al punt que intenta ocultar la seva identitat en altres màscares i es converteix en una persona rígida i perfeccionista.
La societat veu a la vergonya un problema?
La vergonya es desenvolupa a mesura que aprenem a adaptar-nos a l’entorn. Durant els primers anys, experimentem emocions primàries com a sorpresa, alegria, tristesa, fàstic, ira i por. Amb el temps, desenvolupem emocions més complexes com culpa, gelosia, orgull, xafogor, vergonya i arrogància. A partir dels tres anys, comencem a construir la nostra identitat i avaluar-nos segons les normes socials que aprenem. La manera com se’ns ha criat i les experiències primerenques afecten la nostra autoestima i capacitat d’adaptació. Els adults que exerceixen un control excessiu poden generar baixa autoestima i ansietat a les crítiques socials. La vergonya pot originar-se en experiències negatives, com ara rebuig o abús, i afectar la nostra qualitat de vida. És important buscar estratègies terapèutiques per ajudar els qui pateixen de vergonya i envermelliment facial.
Com no tenir vergonya. El Tractament
Tot seguit exposem alguns consells que ens poden ajudar a superar la vergonya.
- Aprendre o desenvolupar habilitats d’autoregulació emocional per tal de calmar la nostra ansietat (tècniques de relaxació, ioga, mindfulness, esport, etc.).
- Aprendre a identificar els nostres pensaments negatius i irracionals i substituir-los per altres de més adaptatius i racionals.
- Contactar amb un terapeuta i iniciar una teràpia que ens permeti adquirir eines i habilitats socials i adaptatives per tal de millorar la nostra autoestima.
- Compartir allò que ens passa amb altres persones.
- Deixar de projectar sobre els altres una imatge negativa de nosaltres mateixos.
- Exposar-nos de forma gradual de menor a major vergonya a aquelles situacions que ens limiten (parlar en públic, ensenyar el nostre cos, presentar-nos a un examen, acudir una cita, etc.)
- Treballar a la nostra autoacceptació, som únics ni millor ni pitjor que ningú.
- Desinhibir-nos més, deixar-nos anar i ser un mateix.
